Arxiu mensual: Desembre de 2007

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE – S. Espriu

Publicat el 14 Desembre, 2007 per jordibasol

Santa Coloma de Farners 1913-Barcelona 1985 A Raimon, amb agraït aplaudiment. Ara digueu: ‘La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes’. Ah, … Continua llegint →

Publicat dins de SALVADOR ESPRIU | Deixa un comentari

NO CERC NI AM AQUELL QUI, VAGARÓS – J.V. Foix

Publicat el 14 Desembre, 2007 per jordibasol

j.v. foix Barcelona (Sarrià) 1893-1987 No cerc ni am aquell qui, vagarós, per llacs esquerps o desertes guixeres, cobert de pols, per les amples carreres, clama febrós: ‘On vaig?’, i amb vers plorós nega la llar dels seus i les … Continua llegint →

Publicat dins de J. V. FOIX | Deixa un comentari

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE – S. Espriu

Publicat el 14 Desembre, 2007 per jordibasol

Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra i com m’agradaria d’allunyar-me’n nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien … Continua llegint →

Publicat dins de SALVADOR ESPRIU | Deixa un comentari

CAMINO Y HOMBRE – A.Yupanqui

Publicat el 3 Desembre, 2007 per jordibasol

  Los dos nacieron juntos: camino y hombre. Un día se perdieron quién sabe dónde…    Se han de encontrar un día quién sabe dónde. El camino más ancho. Más hondo el hombre.

Publicat dins de ATAHUALPA YUPANQUI | Deixa un comentari

AUTODEFINICION – Serafín J. García

Publicat el 2 Desembre, 2007 per jordibasol

    ‘Soy un escritor que escribo en función de hombre y no de literato, por lo que el hombre que me duele dentro y por lo que de él espero y creo, procedo de tal modo. Me expreso así por un … Continua llegint →

Publicat dins de SERAFIN J. GARCÍA | Deixa un comentari

ESA PORFIADA FE – José Larralde

Publicat el 1 Desembre, 2007 per jordibasol

   Cuando la bronca me baja por las manos una vez y tantas veces y una baba procaz estalla en mis orgullos, me estalla la idiotez y me destruyo desde más abajo de las huellas que me borraron antes de … Continua llegint →

Publicat dins de JOSÉ LARRALDE | Deixa un comentari