Arxiu de la categoria: MIQUEL MARTÍ I POL

ARA MATEIX – Miquel Martí i Pol

Roda de Ter (Barcelona) 1929-2003 Vic (Barcelona) Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d’un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s’ha complert i els anys passen de … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | 3 comentaris

QUASI JOC – Miquel Martí i Pol

Vagarejo o bé faig el bot com una criatura. Potser és que m’he fet vell. De fet no es pot dir mai: Jo rai, encara … Si no pogués parlar rebentaria. Per això parlo i crido i tot. Hi ha … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari

NO VULL CONSERVAR RES – Miquel Martí i Pol

No vull conservar res que cridi la memòria del vent arravatat i dels noms del silenci. Vinc d’un llarg temps de pluges damunt la mar quieta dels anys i res no em tempta per girar els ulls enrere. Tu que … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari

NO DEMANO GRAN COSA – Miquel Martí i Pol

No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d’estrafer la veu, caminar sense pautes, … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari

EM DECLARO VENÇUT – Miquel Martí i Pol

Em declaro vençut. Els anys que em resten els malviuré en somort. Cada matí esfullaré una rosa, la mateixa, i amb tinta evanescent escriuré un vers decadent i enyorós a cada pètal. Us llego la meva ombra en testament, és … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari

SALVEU-ME ELS ULLS – Miquel Martí i Pol

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. Salveu-me la mirada, que no es perdi. Tota altra cosa em doldrà menys, potser perquè dels ulls me’n ve la poca vida que encara em resta i és pels ulls que … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari

EL MÉS DUR SEMPRE GUANYA – Miquel Martí i Pol

Res no deforma tant com la vida mateixa, aquest malson de créixer esgotadora-ment dins un cos endurit, ple de bonys i d’arrugues que cap pluja no estova. Tants inútils records -el vent, les coses tendres- afeixuguen la sang i cruix … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari

AQUESTA REMOR – Miquel Martí i Pol

Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou. S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari

POEMA A MIQUEL MARTÍ I POL – Begonya Achau (11 anys)

Poeta, estàs assegut, mai no t’aixeques… Viatgen els teus poemes. Poeta, estàs callat… Parlen els teus poemes. Però tu, Poeta, et comuniques amb els ocells i, després, canten els teus poemes. És bonica la teva vida, Poeta.

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari

PERDUTS… – Miquel Martí i Pol

‘Perduts els símbols, ens queda el risc de creure més en nosaltres’.

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari