Arxiu de la categoria: MIQUEL MARTÍ I POL

ARA MATEIX – Miquel Martí i Pol

Roda de Ter (Barcelona) 1929-2003 Vic (Barcelona) Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d’un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s’ha complert i els anys passen de … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | 3 comentaris

QUASI JOC – Miquel Martí i Pol

Vagarejo o bé faig el bot com una criatura. Potser és que m’he fet vell. De fet no es pot dir mai: Jo rai, encara … Si no pogués parlar rebentaria. Per això parlo i crido i tot. Hi ha … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari

NO VULL CONSERVAR RES – Miquel Martí i Pol

No vull conservar res que cridi la memòria del vent arravatat i dels noms del silenci. Vinc d’un llarg temps de pluges damunt la mar quieta dels anys i res no em tempta per girar els ulls enrere. Tu que … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari

NO DEMANO GRAN COSA – Miquel Martí i Pol

No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d’estrafer la veu, caminar sense pautes, … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari

EM DECLARO VENÇUT – Miquel Martí i Pol

Em declaro vençut. Els anys que em resten els malviuré en somort. Cada matí esfullaré una rosa, la mateixa, i amb tinta evanescent escriuré un vers decadent i enyorós a cada pètal. Us llego la meva ombra en testament, és … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari

SALVEU-ME ELS ULLS – Miquel Martí i Pol

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. Salveu-me la mirada, que no es perdi. Tota altra cosa em doldrà menys, potser perquè dels ulls me’n ve la poca vida que encara em resta i és pels ulls que … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari

EL MÉS DUR SEMPRE GUANYA – Miquel Martí i Pol

Res no deforma tant com la vida mateixa, aquest malson de créixer esgotadora-ment dins un cos endurit, ple de bonys i d’arrugues que cap pluja no estova. Tants inútils records -el vent, les coses tendres- afeixuguen la sang i cruix … Continua llegint

Publicat dins de MIQUEL MARTÍ I POL | Deixa un comentari