Arxiu de la categoria: VICENT ANDRES ESTELLES

EN UNA MORT INACABABLE – Vicent Andrés Estellés

En una mort inacabable i única viuràs les morts que has ocasionat, i en molt constant i seguida hemorràgia no pagaràs la sang que vas vessar. L’índex veuràs de la teua mà dreta d’anomenar un per un els ministres i … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari

CARRAIXET – Vicent Andrés Estellés

Als màrtirs de la postguerra Vora el barranc del Carraixet, torna el camí de la lluita: alliberem la nostra terra de tota mena de traïdors. Pujarà el sol a les murades, i mirarem tota la terra alliberada, intensa i nostra … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari

ASSUMIRÀS LA VEU D’UN POBLE – Vicent Andrés Estellés

Burjassot (País Valencià) 1924-1993 Assumiràs la veu d’un poble i serà la veu del teu poble i seràs, per a sempre, poble, i patiràs i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | 2 comentaris

DIREU DE MI – Vicent Andrés Estellés

  Direu de mi: retòric, propens a la mollesa, atent a les efusions eròtiques, parlareu de mi menyspreant el meu brillant llatí. Direu: no ha aportat res, com no siguen certes amenitats del catre. Però jo us assegure, solemnes fills … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari

EM MORIRE ESCRIVINT – Vicent Andrés Estelles

Em moriré escrivint els millors versos de l’idioma català en el segle XX, amb perdó de Rosselló i Salvat, amb el permís de Pere Quart i Espriu. Foix plorarà moltíssim en saber-ho i inútilment intentarà un sonet, l’únic sonet que … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari

FRAGMENTS – Vicent Andrés Estellés

* Jo sóc Ningú, i Ningú m’anomene. Potser més clar, o més obscur encara: em reconec en el poble i sóc poble. * Sóc un home que no té més remei que escriure, i no té més remei que escriure … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari

ENYORE UN TEMPS – Vicent Andrés Estellés

Enyore un temps que no és vingut encara com un passat d’accelerada lluita, de combatius balcons i d’estendards, irat de punys, pacífic de corbelles, nou de cançons, parelles satisfetes, el menjador obert de bat a bat i el sol entrant … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari

VES-TE’N A CASA – Vicent Andrés Estellés

Vés-te’n a casa amb les teues barbes brutes i el teu xiclet. Vés-te’n a casa amb els teus polls i les teues lladelles, ets fals, tot és fals. Duus els dòlars ben amagats. Somrius darrere les teues ulleres que no … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | 3 comentaris

M’ACLAME A TU – Vicent Andrés Estellés

M’aclame a tu mare de Terra sola, arrape als teus genolls amb ungles brutes, invoque un nom o secreta consigna, mare de pols, segrestada esperança. Mentre el gran foc o la ferocitat segueix camins, segueix foscos camins, m’agafe a tu, … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari

DIRIA CATALUNYA – Vicent Andrés Estellés

Diria Catalunya, diria molt poc més, acariciaria amb els dits la terrosa cal·ligrafia. Tant si vostè ho permet  o com si no aquest és el meu lloc aquest és el meu lloc i el lloc dels meus.

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari