FOSQUES REFLEXIONS DE TARDOR-HIVERN

 

= A certes edats fatxendejar de la pròpia bellesa física és la millor manera de fer humor negre.

= A medida que se acaba nuestro futuro hay que rememorar el pasado para sobrellevar el presente.

= Al cruzar el umbral cronológico hacia la edad avanzada, donde las horas útiles van a ser escasas, me propongo atesorarlas con avaricia, dosificarlas con tacañería, concederlas con usura y… no tolerar que nadie, nadie, me las joda!!!

= Al morir uno no va a la eternidad, sino que regresa a ella.

= Amb la perspectiva que dóna el temps és quan enyoro els anys que hi estàvem tots, que érem feliços i no ens en adonàvem.

= Ante la gran lucha perdida irremediablemente de antemano, no cabe más que la templada aceptación.

= Con los años dejé de ser el galán que nunca fui.

= Crisis: Cuando al trabajador le recortan el sueldo para lo imprescindible mientras que políticos y banqueros dilapidan con lo superfluo.

= Al arribar a aquest món ens posen els bolquers i poc abans de deixar-lo ens els tornen a posar. Aquest ritual fa pensar que l’origen i la destinació del viatge probablement sigui el mateix.

= Després de les guerres els vencedors escriuen les propies lloes en la història. Si hagueren guanyat els vençuts, serien herois en comptes de traïdors.

= Digué Sòcrates: ”Hom procura viure justament”…però, afegeixo: no sempre ho aconsegueix.

= Dotor, si cuando yega la muerte no hay rimedio…¿pa qué vi’ a patalear? –

(Recordando el relato “Telémaco Morales”, de Omar Moreira y el ‘refrán de áspera gracia paisana’: “No temblés negrito, que la muerte es un ratito y nada más”.)

= El meu país mira obert a la llum del nord i els fraternals sud i llevant d’enllà el mar; llevat el veí Aragó, sempre d’esquena a ponent.

= El modo con que la Iglesia juega con las palabras y los sentimientos de la gente es un insulto a la inteligencia.

= El temps passa ràpid… sobretot quan ha passat.

= El veritable humor es dóna quan hom se’n riu d’ell mateix; fer-ho del proïsme és escarniment.

= Els diners haurien de ser com les fruites: que es podrissin quan no s’aprofitessin.

= Em preocupa més el com que el quan. (É por isso que, sem acreditar nele, eleve uma prece ao Senhor do Bom Fim).

= Es pot ser ric i políticament d’esquerres, el que demostra solidaritat amb els menys afortunats. En canvi, ser pobre i de dretes implica estultícia, submissió i estupidesa.

= Es trist voler tornar a un passat quan ell tan sols existeix en la nostra pobre memòria.

= Europa no acaba als Pirineus com sempre s’ha dit. Acaba en la línia geogràfica on comencen els territoris que pronuncien la “J” àrab, fonèticament parlant.

= Hay quién mira sin ver, oye sin escuchar y percibe sin sentir.

= He passat per la vida cercant tot allò que no he trobat.

= Hi ha qui parla varis idiomes, però, no pensa ni raona en cap.

= La vida és un miratge, anem d’on venim: del no-res.

= Mal viatge faràs si no duus la ment per companya.

= Malauradament alguns dels innocents nens a mida que van creixent és van “filldeputant”.

= Molt sovint la resposta “perquè sí” és la millor resposta.

= No és allò que hi ha al plat. És qui hi hà al voltant de la taula.

= No hay padre que no empeñe su patrimonio para salvar a un hijo del hambre y la miseria. Siendo así, no entiendo los fastos de la iglesia, impasible ante las necesidades humanas.

= No es bo viure en el sacrifici, obsessionats en la dèria de durar.

= No por sabido es menos paradójico que para el zurdo la mano izquierda sea la diestra.

= No es mor definitivament mentre les nostres obres permanexin vives en la memòria dels que ens succeeixin. Aleshores, crec que en tenim per una bona estona amb essers com Beethoven (com a persona i músic); Da Vinci (pel seu geni polifacètic); Bertrand Russell (del que faig meva la seva filosofía); Leonardo Boff, Gustavo G. Merino, Pere Casaldàliga, Helder Câmara, Vicenç Ferrer, i tants… (molt pel damunt de Papes, Cardenals i Bisbes). Del mateix mode i per motius palesos, malauradament arrossegarem llimacs com Hitler, Franco, Jack l’Esbudellador, Pinochet…

= No et jutjo pel que sé, aleshores, no em condemnis pel que ignores.

= No t’enganyis: Jo no sóc el que tu dius que sóc. Sóc el que sento que sóc.

= O chato do negócio é que a gente, independentemente da idade e do estado de saúde, inesperadamente pode se encontrar na fase pre-necroterial.

= Para llegar lejos por el sendero de la vida es necesario saber cambiar de caballo aprovechando las postas que encontremos a lo largo del camino.

= Para que la experiencia se convierta en sabiduría, antes hay que interpretarla.

= Per algun misteri que els mortals ignorem, les persones es troben com, on i quan es tenen que trobar.

= Per l’últim viatge, on diuen que no es necessiten maletes, ja tinc lligat el farcell amb l’infinita curiositat per conèixer les respostes a les grans preguntes.

= Prefereixo una fosca matinada al més bell capvespre.

= Pretenc passar pel món de puntetes, més que res per no trepitjar ningú.

= Quan et pregunto: com estàs? només pretenc que em responguis com estàs.

= Res com l’ara; ara estic bé, ara sóc feliç.

= Se na eternidade houver céu, e no céu o meu pampa… tchê, barbaridade!

= Sempre m’agrada’t el mot català ENRAONAR, sinònim de parlar, tractar, discutir, conversar… però, amb connotació de diàleg positiu. Al traduir-lo al castellà no es pot fer amb una sola veu. S’ha de dir: ‘Hablar razonando’. Tal vegada aquest petit detall defineixi el nostre tarannà per resoldre les coses ‘raonant’, civilitzadament. Sens dubte molt allunyats d’emprendre-la amb bombardejos o la Brunete.

= S’ha de reconèixer que Espanya ha sigut molt generosa perdonant el mal que ha fet a Catalunya durant la història.

= Si no dieramos la razón a quién la tiene, ¿qué clase de mierda de mundo seria el nuestro? Respuesta: El que es.

= Si un dia m’han de vendre… desitjaria que ho fessin a bon preu.

= Sols un inconscient no entendria que no poder no és no voler.

= Una frase sólo alcanza su esplendor cuando se han empleado las palabras justas y necesarias.

= Una mala persona lo es a ratos, no las 24 horas del día. En cambio un imbécil lo es las 25.

= Uno manda en el perdón, no en el olvido.

= Viure amb por no és viure.

 


Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en COSES MEVES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s