Arxiu de l'autor: jordibasol

FAMÍLIA SOLER d’ALTAFULLA

HILARIÓ SOLER i Alomà – Altafulla 1825-1903 Barcelona El besavi Hilarió, nat l’any 1825, fou el quart fill del matrimoni entre Pere Soler i Gatell i Maria Alomà i Capestany i el tercer fadristern amb opció a la herència darrera … Continua llegint

Publicat dins de GENEALOGIA SOLER, SENSE CATEGORIA | 3 comentaris

<a href="Poema en video: Tiempo encendido de Héctor Rosales por Héctor Rosales” title=”Poema en video: Tiempo encendido de Héctor Rosales por Héctor Rosales“>Poema en video: Tiempo encendido de Héctor Rosales por Héctor Rosales

Enllaç | Posted on | Deixa un comentari

FOSQUES REFLEXIONS DE TARDOR-HIVERN

= A certes edats fatxendejar de la pròpia bellesa física és la millor manera de fer humor negre. = A medida que se acaba nuestro futuro hay que rememorar el pasado para sobrellevar el presente. = Al cruzar el umbral … Continua llegint

Publicat dins de COSES MEVES | Deixa un comentari

ABANS DEL DARRER COMIAT

“Acomiadeu-vos de pensar en el Cel, que vinc per dur-vos cap a l’altre riba, cap a la fosca eterna, al foc i al gel!”  (Infern, III 8287).4 Quan només resta el record del passat, un present eixorc i l’esdevenidor incert… … Continua llegint

Imatge | Posted on | Deixa un comentari

PALABRA VIRTUAL – Héctor Rosales

Publicat dins de HÉCTOR ROSALES | Deixa un comentari

El cuarteto Zitarrosa + Julio Cobelli

Publicat dins de CUARTETO ZITARROSA | 1 comentari

EL MATE – Héctor Rosales

Imatge | Posted on | Deixa un comentari

T O T E M – (Onomatopoema – André Vallias

Sou guarani kaiowá munduruku, kadiwéu arapium, pankará xokó, tapuio, xeréu yanomami, asurini cinta larga, kayapó waimiri atroari tariana, pataxó kalapalo, nambikwara jenipapo-kanindé amondawa, potiguara kalabaça, araweté migueleno, karajá tabajara, bakairi gavião, tupinambá anacé, kanamari deni, xavante, zoró aranã, pankararé palikur, … Continua llegint

Publicat dins de DE GAUCHOS, INDIOS Y PUEBLEROS | Deixa un comentari

LA ROSA – Héctor Rosales

La rosa de mi nombre, la que ha sido niño y joven escalando alboradas; la soga y la cumbre aciagas de los equilibristas. La inmarcesible rosa borgeana; la que ocupa el adiós, un suspiro del invierno, alguna espina. Aquella que … Continua llegint

Publicat dins de HÉCTOR ROSALES | Deixa un comentari

GUITARRA NEGRA 02 – (fragmentos) Alfredo Zitarrosa

HAGO FALTA Hago falta… yo siento que la vida se agita nerviosa si no comparezco, si no estoy… Siento que hay un sitio para mí en la fila, que se ve ese vacío, que hay una respiración que falta, que … Continua llegint

Publicat dins de ALFREDO ZITARROSA | Deixa un comentari