Arxiu de la categoria: SALVADOR ESPRIU

INDESINENTER – Salvador Espriu

Nosaltres sabíem d’un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l’afalac al ventre, per la por, s’ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, sense parar llepava l’aspra … Continua llegint

Publicat dins de SALVADOR ESPRIU | Deixa un comentari

M’HAN DEMANAT QUE PARLI DE LA MEVA EUROPA – Salvador Espriu

Cum grano salis. A Joan Crusellas. Jo sóc d’una petita terra sense rius de debò, sovint assedegada de pluja, pobra d’arbres, gairebé privada de boscos, escassa de planures, excessiva de muntanyes, estesa per llevant al llarg de la vella mar … Continua llegint

Publicat dins de SALVADOR ESPRIU | Deixa un comentari

XXVI – S.Espriu

   No lluito més. Et deixo el sepulcre vastíssim que fou terra dels pares, somni sentit. Em moro, perquè no sé com viure.

Publicat dins de SALVADOR ESPRIU | Deixa un comentari

DE TAN SENZILL, NO T’AGRADARÀ – S.Espriu

salvador espriu i castelló Cansat de tants de versos que no fan companyia _ els admirables versos de savis excel’lents _, i de mirar com passa l’emperador nu, i del gran plany del vent, aquest vell adversari, i de l’excés … Continua llegint

Publicat dins de SALVADOR ESPRIU | Deixa un comentari

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE – S. Espriu

Santa Coloma de Farners 1913-Barcelona 1985 A Raimon, amb agraït aplaudiment. Ara digueu: ‘La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes’. Ah, … Continua llegint

Publicat dins de SALVADOR ESPRIU | Deixa un comentari

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE – S. Espriu

Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra i com m’agradaria d’allunyar-me’n nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien … Continua llegint

Publicat dins de SALVADOR ESPRIU | Deixa un comentari