Arxiu de la categoria: VICENT ANDRES ESTELLES

VES-TE’N A CASA – Vicent Andrés Estellés

Vés-te’n a casa amb les teues barbes brutes i el teu xiclet. Vés-te’n a casa amb els teus polls i les teues lladelles, ets fals, tot és fals. Duus els dòlars ben amagats. Somrius darrere les teues ulleres que no … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | 3 comentaris

M’ACLAME A TU – Vicent Andrés Estellés

M’aclame a tu mare de Terra sola, arrape als teus genolls amb ungles brutes, invoque un nom o secreta consigna, mare de pols, segrestada esperança. Mentre el gran foc o la ferocitat segueix camins, segueix foscos camins, m’agafe a tu, … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari

DIRIA CATALUNYA – Vicent Andrés Estellés

Diria Catalunya, diria molt poc més, acariciaria amb els dits la terrosa cal·ligrafia. Tant si vostè ho permet  o com si no aquest és el meu lloc aquest és el meu lloc i el lloc dels meus.

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari

EXILI D’OVIDI – Vicent Andrés Estellés

De matinada arribaren a casa, com sempre feien, i em van traure del llit on dormia amb la dona, i em varen humiliar, acusant-me, i em van colpejar a un racó. veig les venes de sang en els ulls, veig … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari

MOLT MES QUE UN TEMPLE – Vicent Andrés Estellés

Molt més que un temple, bastiria amb les meues paraules, aspres i humils, una marjada com aquelles que vaig veure un dia a Mallorca. les pedres, sàviament organitzades, amb una organització ben sòlida, contribueixen a salvar de l’erosió la terra … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari

ODA A BARCELONA – Vicent Andrés Estellés

Oh Barcelona, molt t’estime carrer a carrer, plaça a plaça. A les meues nits de malalt estès al llit et recórrer insomne, camine sobre l’empedrat amb la passera insegura, vacil.lant. Llegesc inscripcions a les cantonades, truque a unes portes que … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari

PAÏSOS CATALANS – Vicent Andrés Estellés

  Prendrem la copa de terra i beurem àvidament tota la terra i el mar d’un lent got inacabable. Beurem el cel i la selva. Pujarem llargues escales, els extingits patrimonis, la queixa de les guitarres, i mirarem la finestra … Continua llegint

Publicat dins de VICENT ANDRES ESTELLES | Deixa un comentari