FRAGMENTS – Vicent Andrés Estellés

*

Jo sóc
Ningú, i Ningú m’anomene.

Potser més
clar, o més obscur encara:
em reconec en el poble i sóc poble.



*

Sóc un home
que no té més remei que escriure,
i no té més remei que escriure certes coses,
i les diu, i les diu com les veu, com les sent,
o potser com les viu, amargament, amb presses,
pensant que va a morir-se demà o despús-demà,
amb alegria a voltes, però amargament sempre,
amb una coentor des dels peus al cervell,
en carn viva, cremant-li les boles dels ulls.
Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure.

Aquesta entrada ha esta publicada en VICENT ANDRES ESTELLES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s