AH, DISSORTADA PATRIA – Vicent Andrés Estellés


Ah
dissortada pàtria! ¿quin encès, al•lucinat averany hauria
pogut endevinar que viuries aquestes hores de vergonya i merda?
¿quins conjurs, quins dictàmens, han determinat que em done vergonya
d’haver de dir el teu nom, i àdhuc evite el simple fet d’escriure’l?
¿quin obscur, tenebrós averany es va acomplint en tu, pàtria meua,
en els teus homes i les teues dones que han perdut el costum
de fer l’amor honest al llit, que ja no els resten ni ganes de fer
fills? pàtria! Jo sé que passarà tot. Jo sé que tornaràs a ser
lluminosa i feliç com el ventre d’una novençana prenyada, jo no ho
veuré, no ho veuran els meus ulls, però sentiré, a la meua fossa,
els passos lleugers d’una altra vida, d’una altra pàtria, d’una dignitat
amargament conquistada amb sang i amb derrotes i espant. Allò
més trist és que em moriré sense haver experimentat la glòria de ser
fill teu, la satisfacció, la serenitat, la gràcia, el poder.
Des d’avui no tinc pàtria! Esborreu el meu nom dels murs de la pàtria!
La meua pàtria, si de cas, és en mi, sóc jo, aquest idioma amb
què us parle, amb què us narre la immensa vergonya que em pertoca  patir.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en VICENT ANDRES ESTELLES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s