ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR – J.V. Foix

És quan dormo que hi veig clar. És quan plou que ballo sol, vestit d’algues, or i escata, hi ha un pany de mar al revolt i un tros de cel escarlata, un ocell fa un giravolt i treu branques una mata, el casalot del pirata és un ample gira-sol. És quan plou que ballo sol vestit d’algues, or i escata. És quan ric que em veig gepic al bassal de sota l’era, em vesteixo d’home antic i empaito la masovera, i entre pineda i garric planto la meva bandera; amb una agulla saquera mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic al bassal de sota l’era. És quan dormo que hi veig clar, foll d’una dolça metzina, amb perles a cada mà visc al cor d’una petxina, só la font del comellar i el jaç de la salvatgina, – o la lluna que s’afina en morir carena enllà. És quan dormo que hi veig clar, foll d’una dolça metzina.

Aquesta entrada ha esta publicada en J. V. FOIX. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s