NI DÉU NI AMO – Léo Ferré

 

NI DÉU NI AMO (Ni Dieu ni maître)  Léo Ferré, adaptació de Miquel Pujadó  

 

 

El cigarret sense corbata

fumat a l’alba democràtica.

La por, el remordiment de qui

té el coll penjat del fil més fi.

El capellà correcte i destre

i la pietat a la finestra

per a aquell que no té, ho proclamo,

ni Déu ni amo.

 

El que trameten en cistella,

com un paquet, a alguna estrella

que ha caigut freda i resta estesa,

i aquest esquitx de rosa encesa.

I l’advocat amb la cartera.

I l’alba amb vel, que es desespera

per un plor que no té, ho proclamo,

ni Déu ni amo.

 

Els instruments dels homes justos

i el pi o el roure, això va a gustos,

que han ‘nat creixent en els suplicis

i van moblant els sacrificis.

Aquest procediment que invita

els qui la societat vomita

perquè no tenen, ho proclamo,

ni Déu ni amo.

 

I l’Evangeli amb comptagotes

que farà agenollar els idiotes,

i que fica a l’horror civil

un poc de noblesa i d’estil.

Aquest crit a l’hora concreta,

i la paraula de profeta,

la reivindico. I proclamo:

 

“Ni Déu ni amo”

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en ALTRES POETES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s